A alguns nens els agrada més jugar amb trens de joguina i a algunes nenes els agrada més jugar a nines. I no passa res. El que no està bé és quan els adults imposem normes culturals que restringeixen el joc i la imaginació dels nens.

Així per exemple hi ha infinitat de joguines, des de els kits de construcció passant per les cuinetes, que cada vegada estan més diferenciats per gènere malgrat poden ser atractius tant per a nens com per a nenes (o per a jugar junts!).

A tall d’exemple aquesta comparativa feta per una organització anglesa, Let toys be toys, que compara un catàleg d’una cadena local el 1976 i ara:

 

 

 

És trist que hi hagi nens que es puguin veure exclosos de jugar amb algunes coses perquè els hem ensenyat que clarament això es “de nenes” i que elles, amb aquest mar de rosa infumable interioritzin ja des del principi que el seu joc està limitat a unes àrees d’interés clarament delimitades.

 

M’ha agradat molt la iniciativa d’aquesta organització, que podeu seguir a Facebook i llegir més en aquest article publicat a The Guardian.

 

El més curiós de tot plegat és que l’evidència ens mostra que les joguines eren menys sexistes a l’època dels 70 i els 80 que a dia d’avui. Abans una cuineta era una cuina de joguina i prou, una bicicleta infantil, era una bici petita, etc… Avui en dia però la cuineta tendeix a ser fucsia i amb acabats de purpurina (com cap cuina en el món adult) i la bicicleta probablement té un personatge de dibuixos animats que indica clarament per a qui és o no és adeqüada.

 

Aquí us deixo per contrarrestar un anunci clàssic de LEGO de 1981, d’aquells que fan venir ganes d’escampar totes les joguines a la catifa i passar-se la tarda jugant (nens, nenes, pares i mares també!).

 

 

Això és un article de Petits Clicks, si vols seguir tot el que publiquem, subscriu-te gratuïtament o troba’ns a Facebook i a Twitter

Altres articles interessants: