A l’època dels smartphones, altaveus amb connexió bluetooth i subscripcions a Spotify encara som uns quants que recordem el nostre primer aparell portable per reproduïr música, el que llavors en deiem “walkman”, un genèric que porvé del nom de marca del pioner creat per la casa japonesa Sony ara fa 35 anys.

Sembla que parlem del pleistocè però jo (i no sóc tan gran!) encara recordo haver estudiat per la selectivitat escoltant un mateix casset, cara A, cara B i torna a començar. Però en el temps del 2.0 el temps passa volant i els canvis tecnològics són tan significatius i sobtats (si ho mirem des d’una perspectiva dels darreres segles d’invents humans) que els nens d’avui en dia no reconeixen aquests aparells. De fet els sembla un invent gairebé alienígena, jutgant per les seves reaccions en aquest vídeo que corre per la xarxa:


Em sembla fascinant com ha canviat tan l’experiència de consumir música que hi ha conceptes que ni tan sols es poden traslladar avui en dia: no hi ha cares A i B, no hi ha “la tercera cançó del disc està molt bé” (no les escoltem en ordre!), no hi ha REBOBINAT!

En la mateixa línea, us recomano aquest article de la revista de la BBC, “Giving up my iPod for a Walkman”. En celebració del 30è aniversari fa uns anys va donar a un nen de 13 anys un Walkman (sense cap explicació) i li va demanar que expliqués la seva vivència. El millor, que en no trobar l’opció “shuffle” se la va inventar prement rewind i fastforward aleatòriament! :-)

_45984325_scott_466

 

Ja us sentiu una mica més vells avui?