“El so del telèfon és com una campana que es mou ràpidament perquè, en origen, era el mecanisme que permetia avisar a tothom que s’estava rebent una trucada”.
Aquesta será, més o menys, la resposta que donaré a la meva filla quan arribi el moment que em faci aquesta pregunta (que arribarà, no ho dubto ara que estem a la fase del “per què?”). Si ho penses bé, avui dia, no té cap sentit que els smartphones encara sonin amb un “ring”, ja que la campana ja no existeix. També succeeix el mateix amb l’obturador de les càmeres de fotografies i l’iPhone encara fa un “click” mecànic molt sonor. Si bé és cert que totes les càmeres fan servir el mateix sistema per captar una imatge, el so que pot fer l’obturador del mòbil és tan baix que no el podríem sentir. No obstant això, la relació del so amb l’objecte és tan forta que ha sobreviscut al pas del temps.
Però, i aquells sons que ja no poden sonar perquè o bé no s’han recuperat o bé les màquines que el produïen ja estan obsoletes? I si ningú més torna a fer servir un tocadiscos? Un disc man? Un VHS? Qui tornarà a jugar a la Gameboy? On quedaran tots aquests sons? Cauran en l’oblit? Aquestes preguntes que van portar a en Berdan, un jove estadounidec, a crear la web “savethesounds.info” (salvem el sons.info seria la traducció) i que és el Museum of Endangered Sounds (Museu dels Sons en Perill d’Extinció), amb l’objectiu d’aglutinar tots aquells sons que van desapareixent.
Ens ha fet gràcia descobrir aquesta web, que tot i no tenir molts sons ens ha fet treure un somriure al recordar alguns d’ells. Perquè més enllà de poder ensenyar als més petits com sonava el món abans, és una píndola de nostàlgia al veure com ha passat el temps, i com tota nostàlgia positiva, ens fa esbossar un somriure sota el nas.
Això és un article de Petits Clicks, si vols rebre per email tot el que publiquem, subscriu-te gratuïtament
Altres articles interessants:
